És tard, no sé quina hora és,
però és fosc fa estona
és fàcil veure que no hi ets,
ni
un paper, ja poc importa.
Poso
els peus a terra, vull caminar,
necessito
despertar en un dia
templat
Encara
em queda temps per descobrir
tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut
dir.
Corren,
corren * pels carrers
corren
paraules
que no s'esborren,
imatges
que no se'n van.
I
ploren, ploren pels carrers, ploren
com * gotes d’aigua s'enyoren,
aquells
que ja no es veuran.
Difícil descobrir que sóc avui,
una
gota em cau mentre una altra em treu la set.
Plou
i fa sol alhora. Tum bala bala bala, tum bala
bala
que
m'apuntava, era la meva i jo mateix em *disparava
raig
de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es *transforma
No
no no no no no no no, s'esborren,
en
conformo en mirar-me
Mirar-me
de dins cap a fora.
On
puc anar-te a buscar?
Nena,
no es
hauria
d'haver estat diferent,
però en un moment s'han tancat les
portes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario