Drets humans

• Després de veure el vídeo, indiqueu exemples de la falta de llibertat d'expressió que conegueu o busqueu-ne en la xarxa, indicant d'on heu tret la informació.No deixaven als xiquets que dibuixaren el que ells volien, li tapaven la part de color que més gran era, al final li tapaven el quadre sanser sense importarli el que digueren els xiquets, no respetaven la seua opinió, no tenien llibertat d'expressió...
• Quins altres drets humans es vulneren en el nostre país? Trieu-ne 3 dels que apareixen en l'exposició de l'entrada de l'institut que no s'acompleixen i expliqueu perquè. "Tots tenim dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat.""Ningú no té dret a mofar-se de tu, a insultar-te, a pegar-te o a torturar-te." no es compleix i hi ha bulling. La de "Tots tenim dret a circular lliurement i a sortir del nostre país, i retornar-hi quan vulguem." tampoc es compleix i involucra d'alguna manera als immigrants que he comentat abans.
•  

Poemúsica

POEMÚSICA

MÉTRICA I VERSIFICACIÓ 

1. Mira la pàgina web http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/metrica.htm. Llig el títol les paraules destacades,...De què creus que ens informa?

Parla de figures retóriques.

2. Busca la informació que necessites per respondre aquestes preguntes. No copies. Llig, entén i explica-les amb les teues paraules.

a) Què és un vers? És una unitat poètica, un conjunt de paraules que formen una unitat métrica dins d'una estrofa.

b) Els versos poden ser de dues classes: de art major i de art menor.

c) Com es conten les síl·labes dels versos? Tenim que tenir en compte: la SINALEFA, és a dir, quan una paraula acaba en vocal, i la següent comença també per vocal o h muda, les dues síl·labes es junten i fan una.

 Si la última paraula és aguda o monosíl·laba es suma una síl·laba al vers. Si la última paraula és exdrúixola es resta una síl·laba al vers.

d) Busca què és un hiat, una sinalefa i una elisió i explica la relació d’aquests fenòmens amb el recompte de les síl·labes dels versos.

Un hiat és el contrari a la sinalefa.

  La sinalefa quan una paraula acaba en vocal, i la següent comença també per vocal o h muda, les dues síl·labes es junten i fan una.

  En una elisió hi ha dos sons idèntics, fa que només es conservi una vocal i l'altra desaparegui. 

e) Què és una estrofa? és un conjunt de versos.

f) Anota ací com es diuen les següents estrofes o quants versos tenen:

- Amb 2 versos: pareat.

- Amb 3 versos: tercet.

- Amb 4 versosQuartet.

- Amb 14 versos: sonet.

- Amb 8 versos: romanç.

-No té estructura regular: vers lliure.

          g) En què consisteix la rima? Ës la repetició de una seqüència de fonemes per la síl·laba tónica al final del vers.

          h) Explica què és la rima assonant i la consonant. 

                   LA rima assonant coincideixen les vocals de la última síl·laba tónica. 

              La rima consonant és a partir de la vocal accentuada, els fonemes coincideixen.

          i) Ara comenta la diferència entre les rimes femenines i masculines. Les rimes masculines fan referència a la rima en paraules agudes, i les femenines, a les rimes en paraules exdrúixoles i planes.

       

MÉTRICA

Mesura els versos i digues el nom segons el nombre de síl·labes:

Una nit de lluna plena 8(ROMANÇ)

tramuntàrem la carena  8(ROMANÇ)

lentament, sense dir res. 7+1 (ROMANÇ)

Si la lluna feia el ple 7+1 (ROMANÇ)

també el feu la nostra pena. 8(ROMANÇ)

1. Mesura els versos següents, agrupa’ls pel nombre de síl·labes. Després els ordenes (són de poemes diferents) i inventa un vers més per a cada poema.

La pluja és una bruixa 6

si jo fos caçador atraparia el sol, 14

roda el molí 5

tinc milers de roses blanques 8

si fos lladre d’amor m’obririen les portes. 13

cascavells li repiquen 7

Roda la mola 5

tinc a vora de la mar 8

amb els cabells molt llargs 7

Si jo fos pescador pescaria l’aurora, 8

i el viure roda 5

Sóc jardiner, i el jardí 7

1.    Mesura el poema següent i assenyala tots els fenòmens mètrics que trobes. Ves alerta amb la cesura.

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, 12

més poderós que el roure, més verd que el taronger 13+1

conserva de ses fulles l’eterna primavera, 14

i lluita amb les ventades que atupen la ribera, 14

com un gegant guerrer.8

RIMA 

1.    Assenyala als versos següents els sons que es repeteixen.

Veus?, només tu camines pels meus prats.  

I jo, arraulida a l’escó  de la nit,

et sento els ulls, com dos escarabats

que enfilen, lents, la costa del meu pit.

                                      

Roda la mola,

Roda el molí;

Farina nova

Del meu destí,

On és la mola

Del vell molí?

Tot roda, roda,

Principi i fi...

El cor, la mola;

I jo el molí!

2.    Com és la rima de cadascun dels poemes anteriors? Justifica la teua resposta.

Rima assonant i conssonant.

3.    Marca la rima de les estrofes de l’activitat 1.

1a estrofa: rima conssonant

2a estrofa: rima assonant 

ESTROFES

1. Llig les composicions següents i escriu  el tipus d’estrofa o composició  que és cadascuna.

M’ha robat el cor

I no puc viure,

Ets lladre d’amor

I de somriure

De pares pobres                 

I amb mitges soles,

amb molta honor,

vindria al món,

un món humil

mes no mesquí.

Vicent Andrés Estellés 

DÉCIMA

Quan ella dorm el gaudi somnolent

del vell jardí vibrant de flors i nit,

passant per la finestra sóc el vent,

i tot és com un alenar florit.

Quan ella dorm i sense fer-hi esment

Tomba a les grans fondàries de l’oblit,

L’abella só que clava la roent

Agulla –fúria i foc- en el seu pit.                    

La que era estampa, encís i galanor

I moviment ambigu, és plor i crit.

I jo, causa del dolor, de la dolçor

En faig lasses delícies de pecat,

I, Amor, que veu, ulls closos, el combat,

S’adorm amb un somriure embadalit.

Bartomeu Rosselló Pòrcel

SONET

Els meus pits són dos ocells engabiats

quan els teus dits els cerquen                       

per entre les fulles i les flors del vestit.

Maria Mercè Marçal

QUARTET

FIGURES RETÓRIQUES 

1. Busca els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.

M’has dit

que l’adolescent et mira

creant nous paradisos

sota els seus ulls atents.

M’has dit

que l’adolescent t’escolta

tancant cada paraula

dins les seues mans noves.

Que el cabell el té negre,

Que té el somriure fàcil,

Que té la pell intacta.

1. Relaciona les figures retòriques següents amb els exemples.

1. Metàfora e) la lluna guaita sobre les ones.

2. Personificació d) el meu amic el mar.

3. Hipèrbole a) del geni, n’és ell la viva imatge.

4. Al·literació. b) eixes ones, mirall de les estrelles.

2. Busca en cada fragment la figura que t’indiquem:

a) Aigua riallera de dintre els bassals

quan el sol et crida tu hi vas amb un salt.                               Dues personificacions. 

b) Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.

La lluna finestreja per un trauet petit.

Dues metàfores.

c) Per què, per què, enganyosa poesia

m’ensenyes a fer mons?

Interrogació retòrica i personificació

d) Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire

que, per a omplir d’aroma l’aire,

no té lo món millors jardins

Una hipèrbole

e) La lluna regna damunt les ones,

Les ones callen, reposa tot.

Una al·literació i dues personificacions.

f) És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,

i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.

De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.

4. Llegeix el següent fragment d’un poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?

La pell fa

de tambor

percudit

per les mans

de la por,

pel galop

del cavall

que no pot

conquerir

l’últim guany

del repòs.

ENCAVALCAMENT

El dia i la nit

 El dia i la nit

Aquella asombrosa nit (punt i seguit)
havia una atractiva dona (coma)
que va dir tota la poiblació (dos punts, guió)
que dona més meravellosan (pint i seguit)

Per fi va aparèixer l'alba;el sol el va aconseguir (Punt i seguit)
quasi tot el barri tenia uns asunts (dos punts)
el veí del costat, la iaia, tots menys una dona (coma)
que hi ha en la seua porta un submarí (punt i seguit)

Tots els veïns anaven cantant (interrogant)
fins i tot es va unir la dona, (coma)
tots sentiren una gran emoció (dos punts, guió)
perquè podien vore la lluna desde el cristal. (punt final)

Tamara  Ibáñez, Lorena García i Alicia Gray.

Puntuació

1.     Corregeix la puntuació de les frases:

La coma (i algun punt i coma)

·       Un dineral, cobren.

·       Va ser molt interessant, la conferència d’ahir al vespre.

·       Tot això que m’has dit, faré veure que no, ho sé.

·       Aquella biga de ferro, fa la mateixa funció que una de fusta.

·       El nostre autor acaba concloent, que aquest fet és secundari.

·       És condició natural de l’home, comuna a tots els animals, l’instint de procrear.

·       La institució familiar, diuen, està en crisi.

·       Si t’estima poc, et danyarà.

·       Els laborals, que no han acudit a treballar, sofriran un expedient.

·       Sí, senyora. No, senyor.

·       Pere,obre la porta.

·       La realitat és que si el lector de les tres pàgines tan citades; no sap, continua sense saber.

·       Quan tothom siga a taula, us ensenyaré què hi ha ací dins.

·       Encara que vingues, no el veuràs.

·       Poc després de la conferència, no se’n recordava ningú.

·       Ha fet una gran nevada al Pirineu; i a Girona una forta ventada.

·       A València, hi ha 545 bars; a Alacant 390.

·       Els torrons per Nadal, i mentrestant fruita fresca.

·       No van venir ni els seus amics, ni els seus germans, ni ningú.

·       Puc assegurar-vos; no obstant, que tot el que ha dit és cert.

El punt i coma (i alguna coma)

·       Els components de la Comissió, es repartiren d’aquesta manera; de França 4; d’Anglaterra 3; del Japó 5; i d’Alemanya 2.

·       El punt i coma implica una certa relació de proximitat, si hi ha relació de proximitat i el fragment de la dreta és un comentari o observació sobre el de l’esquerra, hi haurà punt i coma; però si el segon fragment és més bé un aclariment, explicació, conseqüència o resum del primer, aleshores, hi escauen els dos punts.

·       El trànsit, la gent, els cotxes, els sorolls al carrer, la música; tot em fa pensar que avui és un dia especial.

·       L’atractiu que té no és pas, el seu físic o la seua personalitat, ni tampoc l’exquisida educació rebuda és un atractiu indefinible i misteriós.

·       No em voldria equivocar, però em sembla que la resposta és aquesta.

·       Vaig revisar acuradament la maleta abans de marxar; no obstant, quan vaig arribar; vaig notar que em faltava mitja dotzena de coses.

Dos punts (algun punt de coma, coma, cometes...)

·       Avui no hi ha càncer més temible que la droga: per la droga es roba i es mata, per la droga es menteix; la droga arruïna l’estabilitat de les famílies.

·       El culpable del trànsit, de la divisió de paraules i els signes de puntuació; de les escoles; als llibres és Carlemany: una autèntica paradoxa del destí.

·       I la Carme, va explicar: "No cal que em tractes de germana petita".

Parèntesis, guions i comes

·       Pel que fa a aquesta segona ciutat, em referiré tot seguit amb més extensió a la primera els seus consellers aconseguiren que el sobirà els autoritzés a fundar un Estudi General.

·       Amb els guions, l’escriptor disposa d’un element amb el qual pot fer augmentar, intensament, l’interès del lector, li pot anticipar un element de sorpresa que retrobarà més endavant, etc.

·       Els guions introdueixen un element que contrasta, bruscament, des del punt de vista de l’estructura sintàctica amb la resta de la seqüència.

·       Ell ja havia sospitat que els gasos inerts (heli, neó, etc.) podien produir un efecte semblant.

·       Per augmentar l’interès del lector, podem anticipar un fet donant-lo entre guions -Dostojevski-, arriba a anticipar fets que configuren cinquanta pàgines més endavant.

·       Aquest informe, com tot document oficial, ha de dur registre d’entrada.

La darrera conferència del cicle, ja havia estat interrompuda tres vegades pels manifestants (la tercera vegada amb crits feixistes fou ajornada sense data fixa).

2.     Puntua els minitextos:

·       Em sent inclinat a creure que qui va donar als paratges d’Alacant, un tan indiscutiblement exòtic nom era un dels que hi tenien accions.

·       Els que sabem que l’arrel del teatre es troba en la capacitat humana de figuració, i creiem que aquesta capacitat és un dels distintius fonamentals de l’home; per força ens hem de neguitejar davant la possibilitat de desaparició d’una companyia com el teatre lliure.

·      Molts mots que durant el segle XIV eren d’ús corrent en la llengua escrita i potser també en llengua oral, ja havien envellit un segle més tard.

·      Vam eixir ben de matí, perquè sabíem que allà dalt, les bromes gasten males bromes; i vam seguir el ritme previst; malgrat que dúiem criatures.

·       Els folis explicatius són els que van a la capçalera de les pàgines, acompanyats del nom de l’autor i del títol del capítol o del títol del capítol i de l’apartat.

·       Abans de la Primera Guerra Mundial, el 31% del valor de les exportacions valencianes corresponia als productes agrícoles; el 26%, als tèxtils; el 8%, al suro i el 7%, al cuir.

·       A nosaltres, ens sembla que no és prou vàlid tot, i que caldria distingir uns casos d’altres.

·       En Pere coneixia prou bé l’individu que li telefonava i el tenia controlat.

Però les veritats gramaticals, no són mai tan absolutes com hem vist en les pàgines anteriors.

·      - Si et digueren res; els de l’ajuntament, els dius que ja hem fet els passos necessaris per canviar la porta i instal·lar els extintors, però que a l’agost, mitja València fa vacances. -Que tinguen paciència. Ara caldrà comunicar ràpidament als veïns, que l’ajuntament no acostuma a donar més de dos mesos per coses com aquestes. I que comencen a fer estalvis.

·       La Comissió que va judicar el cas, no ha estat ni consultada, ni informada; cosa que es podria qualificar de poc delicada com a mínim.

·       Creiem que cal evitar, de totes passades, l’escàndol que suposaria una impugnació legal de la Resolució.

·       La teoria de la relativitat, no pot explicar per si sola aquestes característiques.

·       Els mateixos carrers. les mateixes cases, els mateixos arbres arrenglerats, la mateixa processó de gent... I això durant un any potser una vida.

·       La palmera dels dàtils saborosos, el magranes dels fruits com robins, la planta humil que fa les enormes carabasses... tot el regne vegetal enveja; els plàtans que tenen unes fruites grises molsudes i tèbies.