Abans de lectura de la poesia.

          

                      Abans de la lectura de la poesia
 La veritat és que no m'agrada llegir molt, i menys la poesia, però al col·legi ens ensenyaven poesia i llegirem molt. Verem molts poetes com: Rafael Alberti, Antonio Machado, Federico  Garcia, Bècquer i Miquel Hernàndez. Si tinguera que triar un seria Miguel Hernànez, no se perque, la veritat, m'agrada algunes de les seues poesies com: "Nanas de cebolla" i "El niño de la noche"
He triat el llibre "L'illa amb llunes" perquè m'agrada el títol.

Miguel Hernàndez 
 Miguel Hernández Gilabert va nàixer aOrihuela el 30 d'octubre de 1910 -i va morir a Alacant, 28 de març de 1942. Va ser un poeta i dramaturg d'especial rellevància en la literatura espanyola del segle XX. Encara que tradicionalment se li ha enquadrat en la generació del 36, Miguel Hernández va mantindre una major proximitat amb la generació anterior fins el punt de ser considerat per Dámaso Alonso com «genial epígono» de la generació del 27

 De familia humil, te que abandonar molt pronte l'escola per a posar-se a treballar; encara aixina desenrolla la seua capacitat per a la poesia gracies a ser un gran llector de la poesia classica espanyola. Forma part de la tertulia lliteraria en Oriola, a on coneix a Ramón Sije i establix en ell una gran amistat.

A partir de 1930 escomença a publicar les seues poesies en revistes com El Poble d'Oriola o El Dia d'Alacant. En la decada de 1930 viaja a Madrit i colabora en distintes publicacions, establint relacio en les poetes de l'epoca. A la seua volta a Oriola redacta Perit en Llunes, a on se reflectix l'influencia dels autors que llig en la seua infancia i els que coneix en el seu viage a Madrit.

Ya establit en Madrit, treballa com redactor en el diccionari tauri de Cossiói en les Missions pedagogiques d'Aleixandre Casona; colabora ademes en importants revistes poetiques espanyoles. Escriu en estos anys els poemes titulats El chiulit vulnerat i Image de la teua calcigada, i el mes conegut El Raig que no cessa (1936).

Presa part molt activa en la Guerra Civil espanyola, i al terminar esta intenta eixir del païs pero es detingut en la frontera en Portugal.  Condenat a pena de mort, se li commuta per la de trenta anys pero no aplega a complir-la perque mor de tuberculosis el 28 de març de 1942 en la preso d'Alacant.

Durant la guerra compon Vent del poble (1937) i L'home aguait (1938) en un estil que se coneixque com “poesia de guerra”. En la preso acabà Cançoner i romancer d'absencies (1938-1941). En la seua obra se troben influencies de Garcilaso, Góngora, Quevedo i Sant Joan de la Creu. 
(La informació és de wiquipèdia o alguna altra pàgina.)