Puntuació

1.     Corregeix la puntuació de les frases:

La coma (i algun punt i coma)

·       Un dineral, cobren.

·       Va ser molt interessant, la conferència d’ahir al vespre.

·       Tot això que m’has dit, faré veure que no, ho sé.

·       Aquella biga de ferro, fa la mateixa funció que una de fusta.

·       El nostre autor acaba concloent, que aquest fet és secundari.

·       És condició natural de l’home, comuna a tots els animals, l’instint de procrear.

·       La institució familiar, diuen, està en crisi.

·       Si t’estima poc, et danyarà.

·       Els laborals, que no han acudit a treballar, sofriran un expedient.

·       Sí, senyora. No, senyor.

·       Pere,obre la porta.

·       La realitat és que si el lector de les tres pàgines tan citades; no sap, continua sense saber.

·       Quan tothom siga a taula, us ensenyaré què hi ha ací dins.

·       Encara que vingues, no el veuràs.

·       Poc després de la conferència, no se’n recordava ningú.

·       Ha fet una gran nevada al Pirineu; i a Girona una forta ventada.

·       A València, hi ha 545 bars; a Alacant 390.

·       Els torrons per Nadal, i mentrestant fruita fresca.

·       No van venir ni els seus amics, ni els seus germans, ni ningú.

·       Puc assegurar-vos; no obstant, que tot el que ha dit és cert.

El punt i coma (i alguna coma)

·       Els components de la Comissió, es repartiren d’aquesta manera; de França 4; d’Anglaterra 3; del Japó 5; i d’Alemanya 2.

·       El punt i coma implica una certa relació de proximitat, si hi ha relació de proximitat i el fragment de la dreta és un comentari o observació sobre el de l’esquerra, hi haurà punt i coma; però si el segon fragment és més bé un aclariment, explicació, conseqüència o resum del primer, aleshores, hi escauen els dos punts.

·       El trànsit, la gent, els cotxes, els sorolls al carrer, la música; tot em fa pensar que avui és un dia especial.

·       L’atractiu que té no és pas, el seu físic o la seua personalitat, ni tampoc l’exquisida educació rebuda és un atractiu indefinible i misteriós.

·       No em voldria equivocar, però em sembla que la resposta és aquesta.

·       Vaig revisar acuradament la maleta abans de marxar; no obstant, quan vaig arribar; vaig notar que em faltava mitja dotzena de coses.

Dos punts (algun punt de coma, coma, cometes...)

·       Avui no hi ha càncer més temible que la droga: per la droga es roba i es mata, per la droga es menteix; la droga arruïna l’estabilitat de les famílies.

·       El culpable del trànsit, de la divisió de paraules i els signes de puntuació; de les escoles; als llibres és Carlemany: una autèntica paradoxa del destí.

·       I la Carme, va explicar: "No cal que em tractes de germana petita".

Parèntesis, guions i comes

·       Pel que fa a aquesta segona ciutat, em referiré tot seguit amb més extensió a la primera els seus consellers aconseguiren que el sobirà els autoritzés a fundar un Estudi General.

·       Amb els guions, l’escriptor disposa d’un element amb el qual pot fer augmentar, intensament, l’interès del lector, li pot anticipar un element de sorpresa que retrobarà més endavant, etc.

·       Els guions introdueixen un element que contrasta, bruscament, des del punt de vista de l’estructura sintàctica amb la resta de la seqüència.

·       Ell ja havia sospitat que els gasos inerts (heli, neó, etc.) podien produir un efecte semblant.

·       Per augmentar l’interès del lector, podem anticipar un fet donant-lo entre guions -Dostojevski-, arriba a anticipar fets que configuren cinquanta pàgines més endavant.

·       Aquest informe, com tot document oficial, ha de dur registre d’entrada.

La darrera conferència del cicle, ja havia estat interrompuda tres vegades pels manifestants (la tercera vegada amb crits feixistes fou ajornada sense data fixa).

2.     Puntua els minitextos:

·       Em sent inclinat a creure que qui va donar als paratges d’Alacant, un tan indiscutiblement exòtic nom era un dels que hi tenien accions.

·       Els que sabem que l’arrel del teatre es troba en la capacitat humana de figuració, i creiem que aquesta capacitat és un dels distintius fonamentals de l’home; per força ens hem de neguitejar davant la possibilitat de desaparició d’una companyia com el teatre lliure.

·      Molts mots que durant el segle XIV eren d’ús corrent en la llengua escrita i potser també en llengua oral, ja havien envellit un segle més tard.

·      Vam eixir ben de matí, perquè sabíem que allà dalt, les bromes gasten males bromes; i vam seguir el ritme previst; malgrat que dúiem criatures.

·       Els folis explicatius són els que van a la capçalera de les pàgines, acompanyats del nom de l’autor i del títol del capítol o del títol del capítol i de l’apartat.

·       Abans de la Primera Guerra Mundial, el 31% del valor de les exportacions valencianes corresponia als productes agrícoles; el 26%, als tèxtils; el 8%, al suro i el 7%, al cuir.

·       A nosaltres, ens sembla que no és prou vàlid tot, i que caldria distingir uns casos d’altres.

·       En Pere coneixia prou bé l’individu que li telefonava i el tenia controlat.

Però les veritats gramaticals, no són mai tan absolutes com hem vist en les pàgines anteriors.

·      - Si et digueren res; els de l’ajuntament, els dius que ja hem fet els passos necessaris per canviar la porta i instal·lar els extintors, però que a l’agost, mitja València fa vacances. -Que tinguen paciència. Ara caldrà comunicar ràpidament als veïns, que l’ajuntament no acostuma a donar més de dos mesos per coses com aquestes. I que comencen a fer estalvis.

·       La Comissió que va judicar el cas, no ha estat ni consultada, ni informada; cosa que es podria qualificar de poc delicada com a mínim.

·       Creiem que cal evitar, de totes passades, l’escàndol que suposaria una impugnació legal de la Resolució.

·       La teoria de la relativitat, no pot explicar per si sola aquestes característiques.

·       Els mateixos carrers. les mateixes cases, els mateixos arbres arrenglerats, la mateixa processó de gent... I això durant un any potser una vida.

·       La palmera dels dàtils saborosos, el magranes dels fruits com robins, la planta humil que fa les enormes carabasses... tot el regne vegetal enveja; els plàtans que tenen unes fruites grises molsudes i tèbies.