Poemúsica

POEMÚSICA

MÉTRICA I VERSIFICACIÓ 

1. Mira la pàgina web http://www.xtec.cat/~aribas4/literatura/metrica.htm. Llig el títol les paraules destacades,...De què creus que ens informa?

Parla de figures retóriques.

2. Busca la informació que necessites per respondre aquestes preguntes. No copies. Llig, entén i explica-les amb les teues paraules.

a) Què és un vers? És una unitat poètica, un conjunt de paraules que formen una unitat métrica dins d'una estrofa.

b) Els versos poden ser de dues classes: de art major i de art menor.

c) Com es conten les síl·labes dels versos? Tenim que tenir en compte: la SINALEFA, és a dir, quan una paraula acaba en vocal, i la següent comença també per vocal o h muda, les dues síl·labes es junten i fan una.

 Si la última paraula és aguda o monosíl·laba es suma una síl·laba al vers. Si la última paraula és exdrúixola es resta una síl·laba al vers.

d) Busca què és un hiat, una sinalefa i una elisió i explica la relació d’aquests fenòmens amb el recompte de les síl·labes dels versos.

Un hiat és el contrari a la sinalefa.

  La sinalefa quan una paraula acaba en vocal, i la següent comença també per vocal o h muda, les dues síl·labes es junten i fan una.

  En una elisió hi ha dos sons idèntics, fa que només es conservi una vocal i l'altra desaparegui. 

e) Què és una estrofa? és un conjunt de versos.

f) Anota ací com es diuen les següents estrofes o quants versos tenen:

- Amb 2 versos: pareat.

- Amb 3 versos: tercet.

- Amb 4 versosQuartet.

- Amb 14 versos: sonet.

- Amb 8 versos: romanç.

-No té estructura regular: vers lliure.

          g) En què consisteix la rima? Ës la repetició de una seqüència de fonemes per la síl·laba tónica al final del vers.

          h) Explica què és la rima assonant i la consonant. 

                   LA rima assonant coincideixen les vocals de la última síl·laba tónica. 

              La rima consonant és a partir de la vocal accentuada, els fonemes coincideixen.

          i) Ara comenta la diferència entre les rimes femenines i masculines. Les rimes masculines fan referència a la rima en paraules agudes, i les femenines, a les rimes en paraules exdrúixoles i planes.

       

MÉTRICA

Mesura els versos i digues el nom segons el nombre de síl·labes:

Una nit de lluna plena 8(ROMANÇ)

tramuntàrem la carena  8(ROMANÇ)

lentament, sense dir res. 7+1 (ROMANÇ)

Si la lluna feia el ple 7+1 (ROMANÇ)

també el feu la nostra pena. 8(ROMANÇ)

1. Mesura els versos següents, agrupa’ls pel nombre de síl·labes. Després els ordenes (són de poemes diferents) i inventa un vers més per a cada poema.

La pluja és una bruixa 6

si jo fos caçador atraparia el sol, 14

roda el molí 5

tinc milers de roses blanques 8

si fos lladre d’amor m’obririen les portes. 13

cascavells li repiquen 7

Roda la mola 5

tinc a vora de la mar 8

amb els cabells molt llargs 7

Si jo fos pescador pescaria l’aurora, 8

i el viure roda 5

Sóc jardiner, i el jardí 7

1.    Mesura el poema següent i assenyala tots els fenòmens mètrics que trobes. Ves alerta amb la cesura.

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, 12

més poderós que el roure, més verd que el taronger 13+1

conserva de ses fulles l’eterna primavera, 14

i lluita amb les ventades que atupen la ribera, 14

com un gegant guerrer.8

RIMA 

1.    Assenyala als versos següents els sons que es repeteixen.

Veus?, només tu camines pels meus prats.  

I jo, arraulida a l’escó  de la nit,

et sento els ulls, com dos escarabats

que enfilen, lents, la costa del meu pit.

                                      

Roda la mola,

Roda el molí;

Farina nova

Del meu destí,

On és la mola

Del vell molí?

Tot roda, roda,

Principi i fi...

El cor, la mola;

I jo el molí!

2.    Com és la rima de cadascun dels poemes anteriors? Justifica la teua resposta.

Rima assonant i conssonant.

3.    Marca la rima de les estrofes de l’activitat 1.

1a estrofa: rima conssonant

2a estrofa: rima assonant 

ESTROFES

1. Llig les composicions següents i escriu  el tipus d’estrofa o composició  que és cadascuna.

M’ha robat el cor

I no puc viure,

Ets lladre d’amor

I de somriure

De pares pobres                 

I amb mitges soles,

amb molta honor,

vindria al món,

un món humil

mes no mesquí.

Vicent Andrés Estellés 

DÉCIMA

Quan ella dorm el gaudi somnolent

del vell jardí vibrant de flors i nit,

passant per la finestra sóc el vent,

i tot és com un alenar florit.

Quan ella dorm i sense fer-hi esment

Tomba a les grans fondàries de l’oblit,

L’abella só que clava la roent

Agulla –fúria i foc- en el seu pit.                    

La que era estampa, encís i galanor

I moviment ambigu, és plor i crit.

I jo, causa del dolor, de la dolçor

En faig lasses delícies de pecat,

I, Amor, que veu, ulls closos, el combat,

S’adorm amb un somriure embadalit.

Bartomeu Rosselló Pòrcel

SONET

Els meus pits són dos ocells engabiats

quan els teus dits els cerquen                       

per entre les fulles i les flors del vestit.

Maria Mercè Marçal

QUARTET

FIGURES RETÓRIQUES 

1. Busca els paral·lelismes i les anàfores que hi ha en aquest poema.

M’has dit

que l’adolescent et mira

creant nous paradisos

sota els seus ulls atents.

M’has dit

que l’adolescent t’escolta

tancant cada paraula

dins les seues mans noves.

Que el cabell el té negre,

Que té el somriure fàcil,

Que té la pell intacta.

1. Relaciona les figures retòriques següents amb els exemples.

1. Metàfora e) la lluna guaita sobre les ones.

2. Personificació d) el meu amic el mar.

3. Hipèrbole a) del geni, n’és ell la viva imatge.

4. Al·literació. b) eixes ones, mirall de les estrelles.

2. Busca en cada fragment la figura que t’indiquem:

a) Aigua riallera de dintre els bassals

quan el sol et crida tu hi vas amb un salt.                               Dues personificacions. 

b) Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.

La lluna finestreja per un trauet petit.

Dues metàfores.

c) Per què, per què, enganyosa poesia

m’ensenyes a fer mons?

Interrogació retòrica i personificació

d) Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire

que, per a omplir d’aroma l’aire,

no té lo món millors jardins

Una hipèrbole

e) La lluna regna damunt les ones,

Les ones callen, reposa tot.

Una al·literació i dues personificacions.

f) És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,

i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.

De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.

4. Llegeix el següent fragment d’un poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?

La pell fa

de tambor

percudit

per les mans

de la por,

pel galop

del cavall

que no pot

conquerir

l’últim guany

del repòs.

ENCAVALCAMENT